Thymelaea hirsuta, bufalaga, pala marina.

Trobem aquest arbust de la família de les thymelaeaceae a les voreres dels camins, en zones semi àrides i conreus poc treballats (garrofers i oliverals), on arraiga amb prou facilitat.

En un primer contacte, la bufalaga ¡, que per aquestes terres alcança el metre i mig d'alçada, s'ens mostra lànguida amb les seues branques penjant i ofereix una falsa idea de fragilitat, doncs és una altra punta de llança del nostre bosc: poc necessitada d'aigua, ben acomodada al sol, amb tijes fortes i resistents, grisos i dreçats els més veterans, i eixa verdor perenne que li fa continuar creixent, com a la majoria del nostre bosc, en ple hivern, quan la resta dorm. Un mar pilós verd de fileres de fulles carnoses, espigolant del grog de les seus xicotetes flors. 

Al apropar-nos podem observar millor les seues fulles carnoses, lleugerament corvades cap en dins, d'un verd intens en el revés o part exterior, sorprenentment blanquinoses, degut a la pilositat, en la seua part interior o feix. Unes a altres es superposen descrivint una forma que recorda a les puntes dels espàrrecs i que conformen les columnes penjants plenes de les flors características de la planta. 

Floreix d'octubre fins ben entrat juny, per la qual cosa podrem vore eixe groc vistós en ple hivern. Les seues flors creixen en grups de 2 a 4 i presenten 4 lòbuls.

El seu fruit, amb forma de nou, mesura de 2,5 a 5mm. 

La bufalaga es pot trobar desde Girona fins a Cadis, a les Illes Balears, al nord d'Àfrica i a l'Algarve portugués. 

La resistència de les seues tijes ha fet que s'utilitzaran per a confeccionar graners amb les que agranar les eres i, donat l'aguant de la seva fusta front al calor, per a rentar els forns de sendres i calius.