De la familia de les boraginaceae, el seu nom ve del grec ekios (escurçò) i del llatí vulgaris, - e (comú).
La viborera o llengua de bou, és un herba bienal (que tarda 2 anys a crèixer) pròpia dels marges dels camins, sense problemes de crèixer a prop de pins i en terrenys sense conrear.
Al primer any es manté a ran de terra en una formació en roseta treuent les seves fulles alternes de forma llanceolada amb un sol nervi que travessa tota la fulla.
Durant el segon any és quan "tira cap a dalt" desenvolupant tijes cilíndriques que poden arribar fins a 1 metre d'alçada, especialment a les zones en que conviuen amb més plantes on s'ha de fer un esforç extra per cercar el sòl.
Però si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta planta, són els seus rams florals que se enrosquen com l'animal que li dóna nom amb plançons presentant gran quantitat de vellositat.
Floreix de març a juny, comença en un tó roig-propra i termina en un blau intens que, exceptuant l'herba coral, encara no he vist en tota la zona. I que a més de donar una nota de color diferent, parèix èsser que aquest tó blau violaci crida l'atenció dels insectes amb prou més eficàcia que altres colors, especialment de les abelles melíferes, la qual cosa és perfecta degut a la gran quantitat de nèctar (que no de polen) que genera. Donades aquestes armes, no es d'extranyar que on estiguen sol haver-hi producció de mels monoflorals.
Cadascuna de les flors presenta una corola tubular de 5 grillons amb cinc estams, uns més llargs que altres.
El mot de víbora també ve dels quatre fruits xicotets (2mm) que es pareixen al cap de la serp. No és d'extranyar que, donada la seva semblança, en el passat se li atribuïra propietats protectores front a l'escurçò i s'utilitzara com a remei per al seu verí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario