Si al passejar, baixem la vista cap a les ribes seques i pedregoses dels nostres camins, ens trobarem amb el romer blanc. Lluny de l'ombra, junt al romaní, la bufalaga i el timó, aquesta mata de cep llenyós, que poques voltes excedeix els 40cm, destaca pel color verd grisenc de les seues fulles, a vegades d'un blanc nevat. I és davant aqueix to cendra, quasi somort, on contrasta enormement l'explosió de vida del groc potent de les seves flors.
En acostar-nos veiem que les seues fulles simil·lars a les del romer encara que més allargades, creixen oposades, amb fascicles de fulletes a les seues axil·les aplanades. De vores enrotllades, nervi marcat i amb abundants pels curts i estrelats. Alguns exemplars mostren un color més fosc en el feix que pot portar a confusió.
Les seves flors d'un groc intens sense taques, sorgeixen en primavera, agrupades com si de raïms es tractara als extrems superiors de la planta i contenen 5 pètals, 5 sèpals (les fulles que formen el calze d'una flor), nombrossos estams i un pistil.
En quant al fruit, ix a la primavera i estiu, en càpsula de 3-4mm, més curta que el calze i conté de 3 a 6 llavors de 1,5mm.
El seu nom prové del grec: helios (sol) i Anthemos (flor), i del llatí syriacum (Siria, referint-se al seu oritge).
Com bona planta perenne de zones solejades està perfectament adaptat a la calor i a la mancança d'aigua. El seu reduït tamany, la vellositat que la cobreix, el to blanquinós i la torçada de l'extrem de les seues fulles són les armes que esgrimeix front a l'exposició contínua i directa al sol. A més, té una excel·lent capacitat per a extraure aigua del terra sec i pedregós en el que viu. Estudis recents (2014) assenyalen que aquestes guerreres i altres plantes de característiques simil·lars, que crèixen en zones de plaques de guix, aconsegueixen extraure aigua de l'estructura cristalina del guix; si treuen aigua d'ahí, què no van a fer en aquestes terres.Ací deixe un parell de links al respecte perque d'èsser així, la cosa té molla.
https://www.investigacionyciencia.es/noticias/una-nueva-fuente-de-agua-12456
https://www.nature.com/articles/ncomms5660
No hay comentarios:
Publicar un comentario