El terme Helichrysum stoechas prové del grec helix (enrotllat), crisos (or) i stoechas (alineat). Però es coneix sobretot pel malnom de sempreviva, sempreviva perpètua, siempreviva o flor de tot l'any.
Aquesta planta herbàcia de la família de les asteràcees creix en sòls àrids i rocosos; sol estar a prop del timó, resisteix bé la sequera i soporta les altes temperatures. Li agrada el sol i en hivern pareix marcir-se, convertint-se en un embolic sec i llenyós. Però, fent honor al seu nom, la sempreviva renaix amb l'arribada de la primavera, erigint les tijes piloses de fins 70cm d'altura, en forma arbolada, amb eixe tó verd gris característic, proper al blau que apareix en altres plantes com la corona de frare i que contrasta enormement amb el groc intens de les seues inflorescències, formades per xicotetes semiesferes.
Les seues fulles són verds, estretes, linears, amb el bord embolicat, i al fregar-les despedixen una olor característica que recorda al curri.
La època de la floració és de abril a juliol. Les seves flors, de 3 a 4mm, s'agrupen en capítols subesfèrics a l'extrem superior de les tijes: flosculosses (en forma de tub) hermafrodites al centre, filiformes (forma de fil) femenines en la perifèria,. L'involucre (la part inferior pegada a l'agrupació floral està format per 3-4 fileres de bràctees (xicotetes fulles d'aquesta zona) sense vellositat, superposades unes sobre altres i de color d'un taronja groguenc.
El fruit és un aqueni d'entre 0,3 i 0,5mm de color terrós. Les llavors es dispersen amb el vent.
Entre els seus usos medicinals, la sempreviva destaca com antipirètica, contra la bronquitis i altres afeccions respiratòries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario